Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
pla longitudinal
Transports
Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició…
sobrequilla
Transports
Biga de fusta o perfil de ferro o d’acer, en forma de T o de doble T, disposat de proa a popa damunt la quilla, a la qual és unida per l’interior del buc d’una embarcació.
La sobrequilla dóna a l’embarcació resistència longitudinal i suporta les varengues També és anomenada paramitjal
pla
Transports
Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
En una aeronau hi ha els plans de sustentació principals o ales, els plans fixos horitzontals , que contribueixen a l’estabilitat longitudinal, i el pla de deriva , que garanteix l’estabilitat de direcció
eix d’una aeronau
eixos d’una aeronau: X eix longitudinal o de balanç; Y , eix lateral o de capcineig, i Z , eix normal o de guinyada
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte a l’aeronau, amb origen al centre de gravetat d’aquesta, i al qual sistema hom refereix les característiques aerodinàmiques.
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç