Resultats de la cerca

Es mostren 15 resultats

paquebot

Transports
Vaixell correu i de passatgers, de propulsió mecànica.
Actualment també és aplicat aquest nom als transatlàntics
Gran enciclopèdia catalana

servodirecció

Servodirecció hidràulica de vàlvula giratòria per a automòbil; a dalt, esquema d’una columna de direcció de seguretat, amb la caixa de la servodirecció a l’extrem inferior; a baix, tall d’aquesta caixa, segons un pla perpendicular per A i B a l’esquerra, i secció de la vàlvula en posició de gir a la dreta

© Fototeca.cat

Transports
Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.
La possible avaria de la servodirecció no afecta la direcció mecànica ordinària
Gran enciclopèdia catalana

òmnibus

Transports
Carruatge públic destinat a portar un nombre relativament gran de passatgers.
Amb la substitució de la tracció animal per la mecànica, aquest mot ha esdevingut sinònim d' autobús i autocar
Gran enciclopèdia catalana

capa

Transports
Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
En els vaixells de propulsió mecànica la capa és aconseguida prenent un rumb tal que la mar rompi en una amura, i alhora posi poca màquina avant en els velers, cal cercar una posició d’equilibri entre els diferents efectes produïts pel vent en les veles, per tal que el vaixell abati, mentre el timó es manté a la via
Gran enciclopèdia catalana

locomotora dièsel

Locomotora diesel elèctrica (BB 67 400)

© Fototeca.cat

Transports
locomotora accionada per un motor de combustió interna, el rendiment del qual és molt superior al de la màquina de vapor.
La provisió de combustible li permet una gran autonomia, i el manteniment és reduït D’altra banda, la locomotora dièsel no requereix les installacions fixes d’una línia electrificada Tot això fa que la modernització de línies de mitjana importància tingui lloc amb locomotores dièsel, amb preferència a les locomotores elèctriques No sempre, però, s’esdevé així, puix que la locomotora dièsel té una potència limitada, mentre que la locomotora elèctrica i la de vapor poden aconseguir, en un moment determinat, una potència instantània considerable, quan cal un esforç excepcional El motor dièsel no…
Gran enciclopèdia catalana

tracció

Transports
Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic.
La tracció d’un vehicle exigeix, ensems, que l’adherència de les rodes motrius sigui suficientment elevada i que siguin vençudes les resistències a l’avanç i al rodolament El primer procediment de tracció que existí fou la tracció animal , anomenada també tracció de sang , en la qual un o més animals arrossegaven un vehicle Hom anomena tracció mecànica l’obtinguda mitjançant qualsevol tipus de motor, i la classifica, segons aquest, en tracció elèctrica, tracció pneumàtica i tracció per motor tèrmic de la qual és un cas particular la tracció per vapor Hom anomena tracció…
Gran enciclopèdia catalana

revestiment

Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…
Gran enciclopèdia catalana

corredora

Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell Hi ha també…
Gran enciclopèdia catalana

cuirassat

Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora

© Fototeca.cat

Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
Gran enciclopèdia catalana

ciar

Transports
Remar endarrere, especialment en fer la ciavoga, o, en les embarcacions de propulsió mecànica, fer girar les hèlixs en sentit oposat al d’avançada.
Gran enciclopèdia catalana