tracció

f
Transports

Acció de fer avançar un o més vehicles per qualsevol procediment mecànic.

La tracció d’un vehicle exigeix, ensems, que l’adherència de les rodes motrius sigui suficientment elevada i que siguin vençudes les resistències a l’avanç i al rodolament. El primer procediment de tracció que existí fou la tracció animal, anomenada també tracció de sang, en la qual un o més animals arrossegaven un vehicle. Hom anomena tracció mecànica l’obtinguda mitjançant qualsevol tipus de motor, i la classifica, segons aquest, en tracció elèctrica, tracció pneumàtica i tracció per motor tèrmic (de la qual és un cas particular la tracció per vapor). Hom anomena tracció funicular la que té lloc per mitjà de cables.