Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
corda
Transports
Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota dels baus i descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
Si el vaixell és metàllic consiteix en una filera de ferros d’angle
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament (folre de fre).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
cercle azimutal
Transports
Aparell usat a bord per a calcular la marcació d’un altre vaixell o d’un punt de la costa o l’azimut d’un astre.
Consta essencialment d’un plat o cercle graduat que té un regle metàllic amb dues pínnules, el qual pot girar al voltant del centre del plat En mirar l’objete que hom pretén de marcar enfilat amb les dues pínnules hom podrà llegir la marcació en el plat Actualment, els cercles només són usats en algunes embarcacions de pesca o esportives, per tal com en els vaixells han estat substituïts pels taquímetres
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del mig eren…
llanda
Transports
Cèrcol metàl·lic amb què hom envolta les rodes dels carruatges.
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió nord-americana…
bombona
Bombones de butà
© LUNAMARINA - Fotolia.com
Transports
Recipient metàl·lic emprat per a l’envasament de gasos en estat líquid.
Les bombones, calculades per a resistir pressions elevades, són generalment d’acer, i llurs orificis de sortida són regulats per vàlvules de seguretat Hom fabrica bombones de diverses cabudes segons els usos domèstics, industrials, esportius les petites bombones emprades en fogonets i fanals per a càmping, les bombones dels submarinistes, etc
trípode
Transports
Pal metàl·lic suportat per uns altres dos pals més petits, en lloc d’obencs i d’estais.
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de cuirassa,…