Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
eix aerodinàmic

eixos aerodinàmics: XD , eix de resistència aerodinàmica; ZL , eix de sustentació aerodinàmica; YC , eix transversal
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau
cinemàtica naval
Transports
Estudi dels moviments d’un o més vaixells en relació amb el vaixell propi.
maniquí
Transports
Tecnologia
Figura antropomòrfica que simula els ocupants d’un vehicle al moment de realitzar-ne un prototip i que permet d’estudiar la posició i la postura de conducció, la visibilitat, l’accés als comandaments i les conseqüències de possibles xocs.
Les dimensions, les posicions relatives dels centres de gravetat i la llibertat dels moviments són establerts a partir d’estudis antropomètrics, i la talla i altres mesures anatòmiques són determinades a partir d’estudis estadístics fets entre la població En els estudis de seguretat, per tal d’apreciar la gravetat d’un xoc, els maniquís van proveïts d’instruments de mesura que mostren els esforços damunt els fèmurs i les acceleracions del cap, el tòrax, la pelvis, etc Després dels assaigs, els resultats d’aquestes mesures es comparen amb criteris biomecànics que permeten de fer…
girolàser

Esquema d’un girolàser
© fototeca.cat
Transports
Instrument de navegació aèria que es basa en el principi del giroscopi.
Consisteix en una cavitat, omplerta d’una barreja de gasos nobles, en la qual dos feixos de làser recorren un mateix trajecte però en sentits oposats Quan la cavitat gira a conseqüència d’un moviment per exemple, de l’aeronau que la porta, les longituds recorregudes pels dos feixos són diferents és més curta la del feix que es trasllada en el sentit de la rotació, per la qual cosa es produeixen franges d’interferència originades pel desfasament de les dues ones Aquestes franges són detectades per una cèllula fotosensible, i són presentades al pilot en forma numèrica o gràfica, de…
descarrilament
Transports
Acció i efecte de descarrilar.
El descarrilament es pot produir a conseqüència d’un xoc amb un altre tren o amb un obstacle interposat a la via, per una falsa maniobra d’una agulla, pel mal estat de la via o dels encreuaments i canvis de via, per la ruptura d’un eix o per altres avaries del material mòbil i per excés de velocitat als viratges Els defectes de la via i del material mòbil produeixen trepidacions i moviments oscillatoris que arriben a provocar el descarrilament Per tal de reduir el risc de descarrilament hom colloca contracarrils als canvis, als encreuaments i en altres indrets perillosos De…
comandaments de vol

©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó…
cronòmetre
Transports
Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.
Aquest cronòmetre va dins una caixeta especialment condicionada per evitar-li tota mena de moviments i preservar-lo dels canvis de temps Per a més seguretat, alguns vaixells porten un altre o uns altres cronòmetres collocats prop seu, els quals hom anomena acompanyants Des del 1952, que fou creat el primer cronòmetre electrònic, la seva installació a bord dels vaixells s’ha estès àmpliament a causa de les seves qualitats immillorables, car funciona en qualsevol posició i és insensible als cops, a les vibracions, a la humitat i als camps magnètics L’error normal d’aquest tipus de…