Resultats de la cerca

La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició…

A les bases navals principals hi sol haver drassanes Normalment, la base naval secundària constitueix l'arsenal

En cas de portar vela, sol ésser al terç o al quart o bé aurica o llatina Normalment la seva funció és de fer d’embarcació auxiliar d’un vaixell

A causa de llur configuració no poden ésser considerades com a aigües interiors Normalment, es tracta d’embocadures de rius, d’espais entre illes o entre aquestes i la costa, badies, etc Aquests espais gaudeixen d’un règim convencional

Bé que aquest bastiment fou propi de totes les potències navals d’aquells temps, hom sol atribuir-li un origen hispànic Els galions foren els vaixells que, navegant normalment en combois, generalment duien cap a la corona de Castella els carregaments de metalls preciosos que hom extreia d’Amèrica

L’element principal és el magnètic, i l’element giroscòpic serveix per a evitar les grans oscillacions que experimenten les agulles magnètiques en ésser sotmeses a canvis de rumb molt ràpids Fou especialment dissenyada per a les forces aèries britàniques Normalment és coneguda per l’anagrama DRC Distant Reading Compass Ha estat poc utilitzada en els vaixells

Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions

El brûlot portava ganxos als penols de les vergues, destinats a ésser enganxats a l’arboradura del vaixell que hom volia incendiar Normalment navegava, protegit per altres vaixells, amb una petita dotació, que l’incendiava i l’abandonava, amb una embarcació menor, quan era prop dels vaixells enemics Després d’alguns èxits importants, els brûlots caigueren en desús en augmentar la capacitat de maniobra dels vaixells

És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela

Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament