Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Sistema Intel·ligent Vehicle-Carretera
Transports
Mecanismes que serveixen per a ajudar a pal·liar la congestió que provoca el trànsit.
Un dels principals avantatges és que permeten aprofitar d’una manera més eficaç la capacitat de la infraestructura viària actual, augmentant la seguretat i reduint el consum de combustible amb la consegüent reducció de les emissions contaminants Permeten donar al conductor informació sobre la situació real del trànsit Així mateix, alguns sistemes són interactius amb la carretera sensors encastrats a l’asfalt i amb la resta de vehicles detectors de proximitat que permeten automatitzar una part de les tasques que han de fer els conductors, com ara mantenir…
cavall
Transports
Banqueta inclinada amb unes potes anteriors i unes de posteriors com el banquet de calafat.
Enmig de la taula inclinada té uns galzes que permeten de fer fermes les fustes que cal treballar amb les aixes És una peça molt usual a les drassanes
bolcavagonetes
Transports
Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.
Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres…
passarel·la
Passarel·la
© Fototeca.cat
Transports
Tub telescòpic de grans dimensions que a manera de túnel permet que els passatgers d’un aeroport accedeixin des del moll d’embarcament a l’interior de l’avió, i viceversa, sense sortir a l’exterior.
El tub va muntat sobre un sistema de rodes automotrius i un conjunt de dispositius hidràulics que permeten, dins un ample marge de maniobra, de portar l’extrem del túnel fins a la porta d’accés a l’avió, tot igualant les alçades dels respectius pisos
parabrisa

Parabrisa fet malbé després d’un accident
Transports
Làmina de vidre, o d’una altra matèria transparent, fabricada de manera que si es trenca no deixa trossos d’arestes tallants, disposada a la part davantera de la carrosseria d’un automòbil o d’un altre vehicle, i que protegeix els passatgers de la pluja, el vent, etc, sense dificultar la visibilitat del conductor.
El parabrisa porta incorporat un o dos eixugavidres que permeten d’anar-lo netejant en cas de pluja, o de neu, i disposa d’un sistema de calefacció elèctric o per corrent d’aire que elimina el baf interior i desfà les pellícules de glaç que es poden formar damunt la superfície exterior
tren d’aterratge
Transports
Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat
comandaments de vol

©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó de cua o de…
via
Transports
Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc.
Algunes carreteres, especialment a la part ascendent dels pendents, tenen una via, anomenada via lenta , destinada als vehicles, especialment els camions, que circulen a velocitats inferiors a una velocitat determinada A les autopistes hi ha vies d’acceleració i vies de desceleració , que permeten, respectivament, d’entrar a l’autopista o a la via a la qual hom va a parar en sortir-ne, a una velocitat adequada
baló infraroig

Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura