Resultats de la cerca

Els radiofars solen ésser associats als sistemes de navegació aèria de recepció direccional, en els quals serveixen com a punts de referència amb característiques direccionals o omnidireccionals, i als d’aproximació, en els quals acompleixen funcions secundàries, com en l’aterratge de les aeronaus

La primera, amb una modulació determinada, és emesa en una antena omnidireccional, la segona, amb la mateixa modulació, en una antena de quadre orientada en la direcció N-S, i la tercera, amb una modulació retardada, el màxim de la qual correspon al mínim de la primera i a la inversa, en una antena també de quadre orientada en la direcció E-W

L’equip de bord determina la posició relativa de l’aeronau respecte del radiofar emplaçament sobre un sistema de radis virtuals radials que parteixen del radiofar, sense indicació de llunyania la intersecció de dos radials obtinguts de dues estacions VOR, o la combinació d’un radial i una informació DMEP donen la posició absoluta de l’aeronau És el sistema més emprat en navegació aèria instrumental

Pot ésser una estació específica, identificable pel codi en Morse que emet contínuament, o una emissora convencional de la qual hom coneix l’emplaçament de l’antena Rebut el senyal per l’aeronau, l' ADF de bord indica la direcció en què l’avió hauria d’anar per a trobar l’estació És un sistema antic, de suport a la navegació aèria , poc fiable per les distorsions que experimenta tempestes, interferències, etc

Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la