Resultats de la cerca

Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els…

Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió…

Aquest sistema, també conegut com a mètode de Schlieren o de les estries , aprofita les desviacions dels raigs lluminosos en travessar una zona de gas en moviment on hi ha un gradient de densitats

Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…

Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva…

Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…

Generalment els automòbils en tenen també un per al seient del costat del conductor