Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
ralinga
Transports
Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
apagapenol
Transports
Cap de maniobra de les veles majors que serveix per a apagar-les cobrant de la ralinga de caiguda.
Va fet ferm al terç superior de l’esmentada ralinga, passa per un bossell que hi ha a la verga, per un altre collocat a la cofa i acaba a la segona guia del primer obenc proer També és anomenat sobrebolina
briol
Transports
Cadascun dels caps que serveixen per a carregar una vela i aferrar-la després més fàcilment.
Les veles rodones tenen almenys tres briols per banda a més del briolí, ferms per un extrem a la ralinga En les auriques, van ferms tot al llarg de la ralinga de la baluma fins al puny d’escota
sloop
Transports
Balandre que hissa un sol floc, a proa.
En el sloop , l’estai de proa, que va des de la roda fins a dos terços del pal, serveix per a hissar el floc, que és envergat pels mosquetons de què va proveïda la seva ralinga
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
caient de proa
Transports
Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.