Resultats de la cerca

El punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre una vela és considerat coincident amb el centre de gravetat de la dita vela

Quan aquest és fondejat amb una sola àncora o subjectat a un cos mort, la zona de borneig és una circumferència amb centre en un punt de la cadena de l’àncora, o l’àncora mateixa Quan és fondejat amb més d’una àncora, és la resultant de les corresponents a cada una de les àncores, i, per tant, més reduïda

El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima

Les dues forces d’aquest parell són el desplaçament, que actua de dalt a baix sobre el centre de gravetat, i la resultant de les pressions que exerceix l’aigua sobre el buc, que actua de baix a dalt i hom considera que ho fa sobre el centre de pressió El moment d’estabilitat és el producte del desplaçament pel braç del parell, i el braç del parell equival al producte de l’altura metacèntrica pel sinus de l’escora

Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor

La velocitat ascensional d’un avió disminueix progressivament a mesura que augmenta l’altura, fins que n'assoleix una a partir de la qual la força de sustentació resultant no pot ésser, a causa de la rarefacció de l’aire, superior a la de la gravetat, de manera que, en aquesta altura, malgrat que hom accioni els elements de comandament per a augmentar l’altura, la trajectòria és horitzontal, com si hi hagués un sostre que li impedís de continuar elevant-se El sostre d’alguns avions experimentals és de fins a cent quilòmetres

El caire d’entrada d’aquest aleró és avançat respecte al seu eix de gir, i això fa que la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre l’aleró passi prop de l’esmentat eix el moment aerodinàmic resta així disminuït La forma del caire d’atac és tal que la variació del moment amb la deflexió de l’aleró que baixa és de signe contrari a la de l’aleró que puja això és aprofitat per a connectar els dos alerons de l’ala entre ells, amb la qual cosa hom aconsegueix de disminuir el moment conjunt de les forces que actuen sobre els alerons Aquest tipus d’aleró és emprat en…

Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de…

Hom l’expressa en funció d’un coeficient de moment , c M , tal, que M = c M p/ 2 V 2 SC C C

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…