Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aparell rodó
Transports
Designació genèrica de qualsevol tipus d’aparell que porti veles rodones.
bergantí rodó
Transports
Bergantí que portava al pal major, a proa de l’aurica, una vela major rodona.
anar en popa rodó
Transports
Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció i en el mateix sentit del rumb.
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades…
portell
Transports
Cadascuna de les obertures de les cambres o cabines d’una embarcació que donen al costat del buc.
Quan el portell és rodó, hom l’anomena ull de bou
cenyir
Transports
Navegar rebent el vent en una direcció que forma un angle de sis quartes o menys amb la proa.
En els vaixells d’aparell rodó cal bracejar tant com sigui possible cap a sotavent En els vaixells proveïts de veles de ganivet, cal cobrar, com més millor, l’escota de la bermudiana o de l’aurica
carraca
Transports
Vaixell de gran tonatge, ja al s. XIII, destinat a la càrrega i al transport de tropes.
Era rodó i només navegava a vela Més tard fou proveït d’artilleria De popa quadrada, tenia coberta i castell, amb castellets a proa i a popa El pal major era més alt que el trinquet, i aquest, més alt que el de mitjana Les veles dels pals major i trinquet eren quadres, i la del de mitjana, llatina Els pals tenien cofes La seva capacitat, als s XIV i XV, oscillava entre les 200 i les 600 tones als s XVI-XVII els holandesos en construïren de 2 000 tones per al tràfic amb les Índies Orientals
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors
trabujar
Transports
Passar bruscament la botavara d’una banda a l’altra, quan es vira en rodó o es navega amb vent de popa.