Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
travessa
Transports
Cadascuna de les peces posades de través sobre el balast, damunt les quals són afermats els carrils d’una via fèrria.
Les travesses, tradicionalment de fusta tractada amb creosota, són fetes avui generalment de formigó armat, o àdhuc metàlliques, bé que les més emprades són mixtes de formigó armat i de metall
acrobàcia aèria

Acrobàcia aèria
(CC0 1.0)
Transports
Conjunt de moviments i situacions que no són els normals de vol, intencionadament imposats per un pilot al seu avió.
És considerada com una pràctica esportiva que, amb aparells lleugers, és objecte de competicions en les quals són tinguts en compte la precisió de les maniobres i l’enllaçament de les figures Des del 1960 la Federació Aeronàutica Internacional FAI organitza cada dos anys una competició mundial Les principals figures acrobàtiques són el picat en la vertical, el rull looping , el tirabuixó, la caiguda amb pèrdua de velocitat i la volta Immelmann
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
bandera de conveniència
Transports
Dret marítim
Denominació donada a les banderes mercants d’alguns estats quan són usades, ordinàriament per raons fiscals, per vaixells pertanyents a súbdits d’altres estats.
Els casos més coneguts són els de les banderes mercants de Panamà i de Libèria
desconnectador de bateria
Transports
Interruptor de què són dotats alguns automòbils.
Mitjançant el qual hom pot desconnectar a voluntat un dels pols de la bateria de la resta del circuit elèctric, de manera que resulta impossible d’engegar el vehicle, amb la qual cosa acompleix una funció antirobatori i evita que la bateria pugui descarregar-se accidentalment quan el cotxe ha de restar innactiu durant llargs períodes de temps
horitzó visible
Astronomia
Transports
Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.
Els punts de tangència són els últims punts visibles i llur lloc geomètric és el que els pescadors anomenen ratlla del cel L’angle que forma l’horitzó visible amb l’horitzó sensible és anomenat depressió de l’horitzó
aigües interiors
Transports
Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i amplària relativament petita, són considerades dintre una mateixa línia de costa.
Aquesta consideració és aplicada, també, als espais marítims entre les illes i els illots propers i als ports L’existència de les aigües anteriors incrementa l’extensió de la mar territorial pel fet que hom comença a mesurar aquestes des de la línia imaginària de costa Pel que fa als rius es consideren aigües interiors els espais que són via d’accés o ports interiors que tenen servei de navegació marítima
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina