Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar…
torpede
Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes…
asdic
Transports
Aparell de radiolocalització submarina desenvolupat a la Gran Bretanya i usat a partir de la Segona Guerra Mundial.
Es basa en el ressò produït per un cos submergit especialment un submarí, però també mines o torpedes en rebre una ona ultrasònica radiolocalització , sonar El terme és l’acrònim de l’anglès Allied Submarine Device Commitee
torpediner
Transports
Embarcació de petites dimensions i de gran velocitat, especialment concebuda i construïda per a llançar torpedes, la seva arma principal.
L’aparició del caçatorpediners —immediatament després de la del torpediner— i del destructor han fet que el torpediner fos desplaçat o substituït per aquest darrer
llanxa torpedinera
Transports
Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.
És talment un torpediner petit indicat per a atacar de nit amb bonança
xarxes d’obstrucció
Transports
Xarxes amb què hom tanca l’entrada d’un port per tal d’impedir-hi la penetració de submarins i de torpedes enemics.
llançatorpedes
Transports
Militar
Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins.
Els llançatorpedes poden ésser sobreaquàtics , quan són incorporats en un vaixell de superfície o en una aeronau i són constituïts per un tub o gàbia que conté el torpede i que serveix per a donar-li el primer impuls per mitjà d’aire comprimit o d’una càrrega explosiva, subaquàtics , quan són incorporats a un submarí Són semblants als anteriors però són tancats hermèticament i amb una pressió interior produïda artificialment i igual a l’exterior, i sobreaquàtics de suspensió , que dipositen el torpede a l’aigua sense donar-li impuls
submarí
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…