Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Adolf Daucher
Escultura
Escultor alemany.
Fou, amb Peter Vischer, el primer a adoptar les formes renaixentistes treballs per als Fugger a la capella de Santa Anna, 1509-18, a Augsburg
Houari Boumedienne
Història
Militar
Política
Nom amb què és conegut Muḥammad Būkharrūba, militar i polític algerià.
Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i…
marcatge d’armament
Militar
Pràctica consistent a atorgar un número i un codi identificatiu a cada peça d’armament, especialment petit i lleuger, com també a cadascuna de les municions.
Aquesta identificació ha d’ésser individual i difícil de falsificar o esborrar Com a mínim, s’ha d’identificar el tipus de producte de què es tracta marca, model i calibre, país d’origen i número de sèrie Alguns països també faciliten el destinatari Aquest sistema facilita el rastrejament i la identificació de rutes de les armes, des de la seva fabricació fins al seu ús, però la manca d’un acord internacional sobre aquesta matèria en dificulta la tasca És per això que les Nacions Unides establiren un Grup de Treball sobre Marcatge i Rastrejament l’any 2002, per tal d’estudiar la viabilitat d’…
neteja ètnica
Antropologia
Militar
Expressió sorgida durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia per a indicar l’eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat.
La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja…
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri…
Jordi Joan
Retaule d'alabastre dedicat a sant Llorenç (1387), realitzat per Jordi Joan i conservat a l'església de Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor grec actiu a Catalunya.
Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i…
direcció de tir
Militar
Conjunt d’aparells que efectua, d’una manera contínua, els càlculs necessaris per a determinar la posició que ha d’adoptar una peça d’artilleria que dispara contra un objectiu mòbil i que transmet les ordres per al moviment d’aquesta peça.