Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu
François-Amédée Doppet
Història
Militar
Literatura
Militar, metge i escriptor savoià.
Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran
guerra de les Gàl·lies
Militar
Expedició militar dirigida per Juli Cèsar per sotmetre els gals al poder de Roma.
La campanya s’inicià l’any 58 aC, contra els helvecis, i continuà contra els poblats belgues i armoricans Del 56 al 54, Cèsar es dirigí primerament als Alps contra els vènets, lluità també contra els germànics i organitzà la primera invasió de la Gran Bretanya Un cop fortificat el NW de la Gàllia, els romans emprengueren, amb èxit, una segona invasió del país britànic, alhora que, al continent, combatien contra els de Trèveris El territori gal es rebellà novament, dirigit per un capitost de l’Alvèrnia, Vercingètorix, que ocupà diverses regions Finalment, però, fou assetjat a l'…
Joseph-Augustin de Mailly-d’Haucourt

Comte de Mailly
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…
mar Adriàtica

Mar Adriàtica. Hvar, a la costa croata
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…