Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
batalla del Somme
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al curs alt del riu Somme, al nord-est del departament del mateix nom i al sud-est del Pas de Calais, entre l'1 de juliol de 1916 i el 18 de novembre de 1916.
D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició Bé que els aliats tan sols aconseguiren…
altiplà d’Aldan
Altiplà
Altiplà de les terres altes de la Sibèria central, a la República Autònoma de Iacútia, al N dels monts Stanovoi, amb una altitud màxima de 2 100 m.
Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes
mur d’Adrià

Vista del mur d'Adrià i de la fortalesa romana d'Housesteads (Northumberland)
Militar
Fortificació militar construïda al N de Britània sota les ordres de l’emperador Adrià (122-127).
S'estenia des de l’estuari del Tyne fins al golf de Solway, amb una longitud de 117 km i tres línies de defensa Tingué per finalitat de protegir la Britània romana de les incursions provinents d’Escòcia