Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
les Atzavares
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), de poblament disseminat, situat al sud-est de la ciutat, a uns 3 km.
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
Llaguarres
Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu hortalisses i conreus…
solana d’Andorra
Sector o indret
Territori d’Andorra, a la parròquia de Canillo.
Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arièja Vora el riu es troba el nucli de població fronterer i l’estació d’esquí del Pas de la Casa Aquest territori, esdevingut andorrà a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, fou llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans sentències del consell superior de Perpinyà, del 1776, i del consell reial de Tolosa, del 1835
Almadrà
Sector o indret
Grup de possessions i antic llogaret del municipi d’Alaró (Mallorca) al clot d’Almadrà
, pintoresca vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds que és drenada pel torrent d’Almadrà
(curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.
Algorós
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), 2 km al SW de la ciutat, de poblament disseminat.
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals
Castellserà
Sector o indret
Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja al sXVIII al del Cint (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià.