Resultats de la cerca

Ingressà a l’Acadèmia General Militar el 1947 El 1972 es graduà en periodisme Formà part de la División de Montaña Urgel núm 4, fou capità d’enginyers de la IV Regió Militar Catalunya i en 1964-69 estigué al capdavant de l’oficina de premsa de Capitania General Aquest darrer any fou designat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Washington Coronel d’enginyers d’estat major, el febrer del 1986 fou promogut a general de brigada, i el 1988, a general de divisió Fou director del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional CESEDEN del 1988 al 1991 Com a periodista i especialista en…

El 1930 fou deportat a la ciutat siberiana de Tomsk amb la seva família, víctima de les purgues de Stalin Després de completar una formació com a tècnic mitjà, el 1940 s’incorporà a l’exèrcit soviètic Ferit greument l’octubre del 1941 en l’ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial, durant l’hospitalització concebé un nou fusell d’utilització simple i alhora fiable El 1947 presentà el prototip del fusell automàtic AK-47, conegut popularment amb el nom de kalàixnikov El 1949 hom en començà la producció en sèrie a la ciutat d’Iževsk i esdevingué, per la seva manejabilitat i el cost…

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona República, passà a…

D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla A setze anys 1937, s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola  combaté als fronts de Terol, Madrid i València Capità a la División Azul , participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad actualment Sant Petersburg en 1941-43 En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de Borbó , i el…

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record