Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
visera
Militar
Peça metàl·lica mòbil del casc, situada a la part anterior.
Hom la podia apujar o abaixar, i quan era closa tapava la cara del cavaller permetia de veure-hi mitjançant una escletxa, dita vista, i de respirar mitjançant uns foradets que hi havia a la part inferior Antigament era anomenada cara o careta
proliferació nuclear
Física
Militar
Relació entre el desenvolupament de les centrals nuclears per a la producció d’energia elèctrica i la disseminació de la tecnologia nuclear per a finalitats bèl·liques a causa dels materials emprats en la fabricació d’armes nuclears, l’urani 235 i el plutoni 239, aquest darrer un subproducte de la combustió de l’urani a les centrals nuclears.
Influeix també en el grau de proliferació el tipus d’installacions i de procediments que les centrals utilitzin Així, les plantes d'enriquiment i de reprocessament són les més avantatjoses des d’un punt de vista bèllic De cara a un control de la proliferació de l’armament nuclear, els principals països que disposen d’aquest tipus d’armament s’han adherit al Tractat de No-proliferació, que entrà en vigència el 1970
ordre
Militar
Manera de disposar o de formar les tropes de cara a una marxa, a un combat.
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
capità general
©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
canó
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…