Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
boça
Història
Militar
Prova que hom feia en les armes defensives medievals i renaixentistes per tal de comprovar-ne la resistència, i que consistia a sotmetre-les, un cop fabricades, a un tret de sageta, de ballesta i, més endavant, d’arcabús.
Hom deia, per exemple, malla de tota boça o de mitja boça per indicar que era més o menys forta també de tota prova o de mitja prova
niu de metralladores
Militar
Assentament de metralladores.
Poden ésser descoberts, coberts blindats contra metralla i impactes directes de canó de calibre mitjà o petit
arma bacteriològica
Militar
Mitjà d’emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèl·lica ( guerra bacteriològica
).
mosquet
Militar
Arma de foc portàtil, més llarga i pesant que el fusell, emprada durant els s. XVI i XVII.
Hom la carregava per la boca i la disparava, recolzant-la en una forqueta, per mitjà d’una metxa D’origen alemany, el mosquet fou molt utilitzat pels exèrcits hispànics a Flandes
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
contramarxa
Militar
Operació, maniobra o moviment que, dins el domini de l’estratègia o del més limitat camp de la tàctica, duu a terme un exèrcit o cos de tropes per prendre una direcció contrària a la que portava.
En certes ocasions la contramarxa estratègica és una operació de guerra que no implica retrocés definitiu, ans constitueix només un mitjà de sostreure's, tot d’una, a l’esguard i a l’abast de l’enemic, amb el propòsit d’efectuar un moviment ofensiu sobre un altre lloc del teatre de la guerra on l’adversari estigui desprevingut
avantguarda
Militar
Destacament d’una unitat a la qual precedeix en la marxa com a mitjà de seguretat.
colobrina
Militar
Peça d’artilleria de gran abast dels s. XVI i XVII.
És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes
escopeta
Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó…
tanca
Militar
Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria, com ara els canons i els morters.
La tanca és constituïda, generalment, per un bloc prismàtic, anomenat falca , travessat transversalment per un forat del mateix diàmetre que l’ànima del canó els eixos d’ambdós coincideixen quan la tanca és oberta i la part no foradada del bloc obtura l’ànima en accionar-lo transversalment al canó tanca de falca o per mitjà d’un bloc proveït d’una rosca de filets de pas molt petit que és enroscat a la part posterior de la cambra on és collocat el projectil tanca de cargol