Resultats de la cerca

Hom obté el fulminat de mercuri dissolent mercuri en àcid nítric en medi alcohòlic Alfred Nobel patentà, l’any 1867, la càpsula detonant, que desplaçà la guspira de pedra foguera en les armes de foc

Soluble en èter i alcohol i poc soluble en aigua, es fon a 180°C Hom l’obté per nitració del resorcinol i és emprat en la indústria d’explosius És conegut amb el nom d' àcid estífnic i, anàlogament a l’àcid pícric picrat, forma compost d’addició amb nombrosos hidrocarburs

És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita

Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845

Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i radiacions…

Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…

Es presenta en forma de cristalls grocs, solubles en acetona i benzè i insolubles en aigua, que es fonen a 121°C És emprat com a explosiu, i hom el designa correntment amb les sigles TNB