Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Hilarión Daza
Història
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques
Henry Hughes Wilson
Història
Militar
Militar britànic.
Nomenat cap de l’estat major imperial durant la Primera Guerra Mundial, afavorí la creació del comandament unificat interaliat Acabada la guerra, abandonà l’exèrcit i fou elegit diputat unionista als Comuns Fou assassinat per nacionalistes irlandesos, a causa de la seva actitud radical a favor de la unió de l’Ulster amb la Gran Bretanya
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Miquel Elizaicín i España
Història
Militar
Militar.
Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València
Zhu De
Història
Militar
Revolucionari i militar xinès.
Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional
Pere Rosselló i Axet
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit arma de cavalleria el 1893 i se'n retirà com a comandant el 1926 Preocupat per l’educació —sobretot física— del jovent, impulsà la creació de l' escoltisme a Barcelona amb la fundació dels Exploradors Barcelonesos en presentar el grup, poc després gener del 1913, al Palau de Belles Arts ja havia reunit un miler de nois Aleshores era capità per això és conegut amb el nom de capità Rosselló Sostingué una gran activitat conferències, diaris, contactes, etc, però el mateix 1913 es retirà, sembla que per interferències del centralisme El 1927 publicà l’obra…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’…
André Beaufre
Història
Militar
General francès i escriptor especialitzat en estratègia.
Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et…
Joan d’Escofet i Palau
Història
Militar
Militar.
Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà un projecte…