Resultats de la cerca

Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…

Duc de Cardona 1642-52, per confiscació als seus legítims propietaris, i del Fayel i comte de La Mothe Es distingí lluitant contra els protestants de La Rochelle 1625 i en guerres a Itàlia, Flandes i Alemanya El 1637 ascendí a mariscal de camp Durant la guerra dels Segadors Richelieu l’envià a Catalunya 1641 com a lloctinent general de les tropes franceses a les ordres de Lluís II de Borbó-Condé Juntament amb les tropes catalanes, lluità contra les de Felip IV de Castella i assetjà Tarragona, sense èxit derrotà els castellans a Martorell i prengué Tamarit Tanmateix, davant l’…

Fou deixeble de Lluís Vives a Lovaina Professor de llatí a la Universitat de València, substituí les obres d’Erasme i Poliziano per les de Ciceró, més innòcues, a parer seu, des del punt de vista moral Carles V el nomenà del seu consell i gentilhome de la cort 1537 Participà en l’expedició contra Alger 1541, fou mestre del príncep Felip després Felip II de Castella i preceptor del príncep Carles, fill d’aquest 1554-58, a qui dedicà uns discursos polítics i unes instruccions Ordenat de sacerdot 1558, fou bisbe d’Osma 1564-66 Ideològicament contrareformista, combaté els protestants, i en…

Intervingué en la guerra dels Set Anys destacà en les campanyes d’Itàlia 1792-93, on fou ascendit a general Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80 Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu maig del 1793 per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre forçat pels republicans, atacà…

Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1170 i més de 1400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone , en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es retractà a l’…

Comprenia els balilla 8-14 anys, els avanguardisti 14-18 anys i l’organització per a noies Piccole e Giovani Italiane El nom prové del que hom donà a l’adolescent que provocà l’alçament genovès contra els austríacs

Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets…