Resultats de la cerca

Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí

S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Protegit de Lluís XIV, mariscal des del 1693, durant la guerra de Successió al tron hispànic dirigí l’exèrcit d’Itàlia, on fou vençut a Chiari 1701 i fet presoner a Cremona 1702, i després en el front de Flandes fou derrotat per Marlborough a Ramillies 1706 Fou preceptor de Lluís XV i membre del consell de regència 1717-22

El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583

El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre

El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà