Resultats de la cerca

El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d’Aragó, Alfons el Bataller, per tal d’apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià i amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d’Urgell Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense , moltes pèrdues d’homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147

Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny Era coronel de l’exèrcit i el 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell, a la plana de Vic Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon

Assistí a les accidentades corts de Montsó 1388 Passà a l’illa de Sardenya 1391-94, com a lloctinent del seu germà Joan, que n'era el governador Intentà, sense èxit, que el rei Joan I anés amb una expedició d’auxili a l’illa 1393 El 1396 ocupà, amb Galceran de Rosanes, el Castellví de Rosanes, que era del comte Mateu I de Foix, com a represàlia per la seva invasió de Catalunya El 1413 fou convocat per Ferran I per planejar la repressió contra la revolta de Jaume d’Urgell

El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…