Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
separació del servei
Militar
Dret penal
Pena imposada a oficials i sotsoficials de l’exèrcit consistent en l’acomiadament i en la privació del seu càrrec per sentència de consell de guerra.
Té caràcter permanent, llevat d’una rehabilitació en virtut d’una llei
semiautopropulsió
Militar
Capacitat que tenen alguns projectils de prolongar el seu moviment i, per tant, d’augmentar el seu abast, després d’ésser disparats amb una arma convencional, especialment un morter, mitjançant un coet, del qual són proveïts.
semiautopropulsat
Militar
Dit del projectil, especialment de morter, proveït d’un coet que n’augmenta l’abast.
sapador | sapadora
Militar
Soldat del cos d’enginyers i, per extensió, tot el personal d’aquest cos, comandaments inclosos, dedicat a les especialitats de fortificació, vies de comunicació, maneig d’explosius, etc.
sanitat militar
Militar
Cos encarregat de l’assistència mèdica a les forces armades.
Sol disposar de mitjans propis a partir de les unitats tipus batalló La finalitat principal, i la més antiga, relacionada amb la salut militar, eren les ferides de guerra, la cura de les quals era encarregada a cirurgians contractats Les primeres bases per a l’organització del cos foren publicades el 1822, però no funcionaren realment fins el 1846