Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
braoner | braonera
bombarder
Característiques dels principals bombarders
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…
bombardeig a gran altura
Militar
Bombardeig dut a terme pels grans avions en vol horitzontal.
Si hom empra bombes no nuclears, fa el llançament concentrat, és a dir, fent caure de cop el nombre màxim de bombes, per tal de garantir la destrucció de l’objectiu
bombardeig
Bombardeig amb míssils
© NATO
Militar
Acció de bombardejar.
El bombardeig, que té normalment un objectiu terrestre —bé que també pot ésser l’objectiu una formació naval o àdhuc un vaixell—, pot ésser efectuat de terra estant artilleria , míssil , des d’un vaixell bombardeig naval , o per l’aviació bombardeig aeri Hom tendeix a reservar especialment el mot bombardeig per al bombardeig aeri, pel fet que ha esdevingut el de més valor tàctic en la guerra moderna
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
bomba química
Militar
Bomba carregada d’un producte químic d’acció diversa (vesicant, lacrimògena, sufocant, urticant, etc) que es disposa en forma d’aerosol o vapor en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
boça
Història
Militar
Prova que hom feia en les armes defensives medievals i renaixentistes per tal de comprovar-ne la resistència, i que consistia a sotmetre-les, un cop fabricades, a un tret de sageta, de ballesta i, més endavant, d’arcabús.
Hom deia, per exemple, malla de tota boça o de mitja boça per indicar que era més o menys forta també de tota prova o de mitja prova