Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
afrenellar
Història
Militar
Lligar entre ells, un cop abarloats, diversos vaixells amb frenells per tal de formar, abans d’entrar en combat, un conjunt compacte a fi d’impedir als vaixells enemics el pas entre els propis.
aferrar
Història
Militar
Subjectar al propi vaixell (un altre) amb gafes per tal de permetre l’abordatge.
aferrador
Història
Militar
Mariner encarregat de tirar les gafes per a aferrar el vaixell contrari en abordar-lo.
acompanyament
Militar
Tot el que és afegit a una unitat militar per tal de donar-li suport.
Actualment aquestes accions es denominen de suport Artilleria de suport directe a la infanteria, sepadors de suport, etc
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
ciutadella
Ciutadella de Copenhaguen
© VisitDenmark
Militar
Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.
La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La ciutadella de la…
cinquantener
Història
Militar
Cap d’una cinquantena; tenia sota les seves ordres cinc deseners i era subjecte al centener.
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes per cimera Un costum més…