Resultats de la cerca

Destinat a la guarnició de Perpinyà, cap al 1880, féu estudis botànics i malacològics a Catalunya Nord publicà Mollusques terrestres du Roussillon 1880, Les Mollusques marins du Roussillon 1882-98, en collaboració amb Dautzenberg i Dollfuss, i Florule du Roussillon 1884-85, entre d’altres

Participà en la batalla de Galítzia 1914 El 1916 comandà l’ofensiva contra l’exèrcit dels imperis centrals a la Bucovina Comandant suprem de l’exèrcit maig del 1917, collaborà posteriorment amb el govern soviètic

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855

Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud

Durant la guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, en la batalla de Mura i en la d’Esparreguera maig del 1714 Després de la caiguda de Barcelona 11 de setembre de 1714, s’acollí a la capitulació de Cardona malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar Partí a Àustria i, en la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs

Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Fou comandant en cap de l’exèrcit de terra 1938 A la Segona Guerra Mundial participà en les operacions de Polònia, França i els Balcans Separat del comandament per Hitler al desembre del 1941, el 1945 fou fet presoner pels aliats

Lluità contra la república de Venècia i fou ferit a Nördlingen 1634, durant la Guerra dels Trenta Anys Complicat en l’alçament de Masaniello a Nàpols 1647, passà al Principat, on fou capità general de la cavalleria de Catalunya i hi morí