Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Lluís I de Borbó-Condé
Història
Militar
General francès.
Fundador de la branca Borbó-Condé Adherit al calvinisme, fou condemnat a mort pel fet d’haver participat en la conjuració d’Amboise La mort de Francesc II 1560 li salvà la vida Cap dels hugonots, fou vençut a Jarnac 1569 i assassinat per instigació del duc d’Anjou
Ramón de Bonifaz
Història
Militar
Marí i militar castellà.
Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué
Bonifaci
Història
Militar
General romà sota Honori i Valentinià III.
El 414 defensà Marsella contra Ataülf el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci
Josep de Boneu i Pi
Història
Militar
Militar i polític.
Comte de la Coromina Contribuí a l’organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló 1675 Lluità contra l’ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya auxilià Girona 1684 i conquerí Morellàs 1692 Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme 1697 En començar la guerra de Successió 1705 era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista un any després, com a governador de…
batalla d’Eylau
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 1807 a Preussisch Eylau (actualment Bagrationovsk) entre l’exèrcit de Napoleó I i un exèrcit russoprussià comandat per Beunigsen.
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
Exèrcit Roig
Militar
Nom donat a les forces militars soviètiques.
Creat al gener del 1918 pel Consell de Comissaris del Poble, fou organitzat per Trockij, i en foren els caps principals Tukhačevskij, Budennij, Žukov i Malinovskij Després de la Segona Guerra Mundial canvià el nom pel d' exèrcit soviètic
batalla d’Estremoz
Història
Militar
Combat, anomenat també d’Ameixial
, que tingué lloc el 1663, en el qual els exèrcits portuguesos, comandats pel comte Vila Flor, venceren els castellans, dirigits per Joan Josep d’Àustria.
Amb aquesta victòria, que comportà un cop molt dur a les aspiracions castellanes de mantenir la unitat peninsular, els portuguesos recuperaren les places d’Évora, Valdeflor i Castel-Lundoso
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior
José Millán Astray
Història
Militar
Militar.
General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno