Resultats de la cerca

Fill de Melchora Chirino, també natural de Conca, i casat amb Eulàlia Cecília de Prats, natural de Barcelona Participà en la defensa de la capital catalana durant el setge borbònic de 1713-1714 El dia 15 d’agost de 1714 fou nomenat coronel del regiment de Santa Eulàlia, càrrec que ocupà en substitució del marquès de Las Navas, mort en el combat del baluard de Santa Clara Després de la capitulació de Barcelona, fou un dels militars capturats amb traïdoria el 22 de setembre de 1714 i conduït per mar a Alacant el 19 d’octubre següent El 20 de novembre formà part del grup de presoners que…

D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun  desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició Bé que els aliats tan sols aconseguiren…

Germà de Jacint El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona Membre de la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme 1697, intentà d’impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés El 1704 fou membre de la comissió que, tot i l’ordre expressa de Felip V, es negà a admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a Barcelona Durant la guerra de Successió lluità a favor del rei arxiduc Carles III, que el creà vescomte 1706 i comte 1707 de Camprodon Morí en defensa de Barcelona, l’11 de setembre

Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa 1836– el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza Durant el Trienni…

Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en…

Implicat en la rebellió de Sanjurjo agost del 1932, fou destinat a Canàries Arran de l’aixecament del 18 de juliol fou alt comissari del Marroc i assegurà el pas de les tropes a la Península Cap d’una divisió en el front de Madrid desembre del 1936, dirigí 1937 la Jefatura de Movilización, Instrucción y Recuperación, per a la formació d’oficials provisionals Fou cap dels exèrcits de Llevant 1938-39 i capità general de Catalunya 1939-41, alt comissari del Marroc 1941-45 i cap d’estat major 1945-46

Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec

Marquès de Valde-Espina Participà en les guerres carlines, i el 1860 en el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita Capità general, durant la tercera guerra Carlina dirigí el setge de Bilbao 1874, però fou derrotat a Lácar 1875 i s’exilià durant cinc anys a França

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56