Resultats de la cerca

Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a  voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un  regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…

D’ètnia dinka , vers el 1970 s’uní a la guerrilla en la primera de les guerres civils que enfrontaren l’estat sudanès, controlat pels musulmans del Nord, amb les ètnies animistes i cristianes del Sud, a les quals pertanyia Després del fracàs dels acords d’Addis Abeba, que establien una certa autonomia per al Sudan del Sud, fundà, amb John Garang i altres líders, el Moviment per a l’Alliberament Popular del Sudan SPLM, del qual esdevingué cap de l’ala militar Després de l’acord de pau de Naivasha gener del 2005 amb el Govern sudanès, pel qual s’establí un règim autonòmic i es programà un…

De família de militars, era tinent coronel de la Guàrdia Civil Destinat a Barcelona, li fou encomanat el comandament del terç dinovè d’aquest cos quan es desencadenà la rebellió militar del 18 de juliol de 1936, a la qual respongué posant-se a les ordres del president Lluís Companys i Jover , posicionament que fou decisiu en el fracàs de la sublevació antirepublicana a Catalunya Tot i les seves conviccions catòliques i conservadores i que la seva petició de desarmar les milícies anarquistes no fou atesa, continuà fidel al govern de la Segona República després de la crema de convents i els…

En la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat

Lluità a favor de Felip V ocupà Madrid quan l’abandonà el rei arxiduc Carles III 1706 Participà en la conquesta de València 1707 i destruí una bona part de Quart de Poblet pel fet d’haver-li oposat resistència Nomenat corregidor de València 1708-14, féu costat a la política regalista i castellanitzadora de MRde Macanaz El 1719 passà a Barcelona, on li fou confiat el govern polític de la ciutat, sense atribucions militars, fet que motivà conflictes amb l’audiència, que tendia a desobeir les seves disposicions

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Fou oficial d’administració militar Combaté a la tercera guerra Carlina Més tard lluità a Cuba contra els independentistes 1876-78 i hi romangué fins el 1885 La Sociedad Geográfica de Madrid li confià una missió d’exploració a Guinea alhora aprofità la seva estada per a crear-hi factories de la Companyia Transatlàntica estudià la civilització dels bubes de Fernando Poo i més tard recorregué el Marroc El 1893 anà a combatre els insurrectes de Melilla i morí en acció de guerra

Austriacista, participà en la campanya que posà el País Valencià en mans del rei arxiduc Carles III Aquest l’ascendí a general 1706 i el féu marquès de Valera 1707 Detingut pels filipistes, morí a la presó

Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de…

Comte de Lumiares Fou un arqueòleg típic del s XVIII, un dels més destacats del País Valencià, sobretot en el camp de l’epigrafia i de la numismàtica, però, avançant-se al seu temps, valorà les ceràmiques El 1808, arran de la invasió francesa, fou nomenat per la Junta Suprema del Regne de València vocal de la Junta Central de Cadis Publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España 1773, Barros saguntinos Disertación sobre estos monumentos antiguos 1779, Lucentum, hoy ciudad de Alicante 1780 i una Carta crítica 1787 a l’obra geogràfica de Bernat Espinalt i Garcia…