Resultats de la cerca

Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general carlí Joaquín…

El 1864 ingressà en l’acadèmia militar d’enginyers Lluità a la tercera guerra Carlina i fou ferit a la Seu d’Urgell Professor de matemàtiques, assolí que les seves obres Trigonometría 1881 i Geometría 1884 fossin declarades llibres de text a les acadèmies militars La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de…

Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina

Participà en el cop d’estat que instaurà Caterina II 1762 i en fou recompensat amb el títol comtal Ofegà l’aixecament dels cosacs i participà en la guerra russoturca És conegut per la remunta de cavalls de la raça que porta el seu nom El seu germà Grigorij Grigorjevič Orlov 1734-83, que també participà en el cop d’estat, fou favorit de la tsarina i esdevingué un dels terratinents més grans de Rússia

Participà en les guerres napoleòniques, en contra de la insurrecció dels decabristes el 1825, en la guerra russoturca 1828-29 i en la campanya en contra de la revolució polonesa 1831 Home de confiança de Nicolau I, participà en les deliberacions del tractat de París 1856, final de la guerra de Crimea Ocupà elevats càrrecs de l’estat i s’oposà durament a l’alliberament dels camperols El seu germà Mikhail F'odorovič Orlov 1788-1842, decabrista, fou empresonat el 1825 i, alliberat per la influència del seu germà, abandonà les idees revolucionàries

Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Quart marquès de Cerralbo 1640 Amic de Joan d’Àustria, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1675-76 La seva imperícia militar, davant les agressions franceses a l’Empordà i a la Cerdanya, motivaren la seva destitució

Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental