Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824, de clara…

Pertanyent a una nissaga biscaïna molt ben connectada amb la cort i amb l’alt comandament militar, l’any 1750 obtingué el grau de sotstinent al regiment d’infanteria de Múrcia, i posteriorment estudià a l’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona on des del 1700 tenia la seu, i obtingué el títol el 1763 Destinat a Mèxic 1764-68, hi exercí com a enginyer militar, i hi destacà com a cartògraf amb la direcció de l’elaboració de mapes del nord de Mèxic i del sud-oest dels Estats Units Després de passar per Cadis i les Canàries, participà en el setge de Gibraltar 1779, on fou ferit, i fou ascendit a…

Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós caps arribaren a…

Fou comandant general de Catalunya en el bàndol carlí 1837 Anà a França uns quants anys, i en tornar-ne es passà a l’exèrcit isabellí Fou governador de les Filipines i capità general 1850-53 i finalment ministre de la guerra 1856 a l’època de Narváez

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Intervingué en la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria, dirigida per Kossuth Organitzà a Itàlia la legió hongaresa, que lluità contra els austríacs, i combaté també contra els russos en la guerra de Crimea Fou lloctinent de Garibaldi en l’expedició dels Mil, i arribà a tinent general de l’exèrcit italià, país del qual adquirí la nacionalitat

Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725

Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…