Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla del Camell
Història
Militar
Batalla anomenada així pel fet d’haver estat lliurada al voltant del camell d’‘Ā’iša, que tingué lloc (656) entre Ṭalḥa i Zubayr, aliats de la segona muller de Mahoma, i ‘Alī ibn Abī Tālib
, el qual en resultà vencedor.
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i els penjaren…
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
batalla de Calatañazor
Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
batalla de Calaf
Història
Militar
Combat que s’escaigué el 28 de febrer de 1465, durant la guerra contra Joan II, a la vila de Calaf (Anoia), en el qual fou vençut l’exèrcit del rei-conestable Pere IV pel de Joan II, comandat pel comte de Prades.
Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles
pronunciament de Las Cabezas de San Juan
Militar
Aixecament militar de signe liberal promogut a la vila de Las Cabezas de San Juan (Andalusia, província de Sevilla) pel comandant Rafael del Riego, l’1 de gener de 1820, entre les tropes que havien d’ésser embarcades a Cadis per anar a sufocar el moviment independentista americà.
Com a conseqüència de l’aixecament, que reeixí, hom restablí la Constitució del 1812 i s’inicià l’anomenat Trienni Constitucional
batalla de Brunete
Militar
Acció militar (del 5 de juliol de 1937 al 25 d’agost) de la Guerra Civil Espanyola esdevinguda entorn de la població de Brunete, localitat de Castella la Nova (Madrid) (826 h [1965]).
L’objectiu de les forces republicanes que dugueren la iniciativa fou centrat en l’aixecament del setge de Madrid i la distracció de l’ofensiva del nord, en una maniobra de trencament i encerclament del front Les forces atacants, manades pel general Miaja, es compongueren dels cossos V i XVIII, el primer amb la XI brigada internacional Havent trencat el front 6 de juliol, Brunete fou ocupat per la divisió Líster Refetes les tropes del govern de Burgos, amb l’ajut de la Legión Cóndor recuperaren Brunete 25 de juliol El balanç de l’acció fou negatiu per als republicans, car havien guanyat una…
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Brigades Internacionals
Militar
Unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’…
batalles de Breitenfeld
Militar
Nom de dues accions militars de la guerra dels Trenta Anys, esdevingudes vora la localitat de Breitenfeld, a Saxònia (Leipzig), en les quals les forces imperials foren derrotades.
El 17 de setembre de 1631 les tropes de Tilly foren batudes per les de Gustau-Adolf de Suècia, i el 2 de novembre de 1642 les tropes del general Piccolomini ho foren per les del mariscal suec Torstensson Aquests encontres són coneguts també com a batalles de Leipzig