Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla de Xiva
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les proximitats de Xiva (Foia de Bunyol) el 15 de juliol de 1837, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran
batalla de Xampanya
Militar
Conjunt d’operacions militars efectuades en aquesta regió durant la Primera Guerra Mundial.
En establir-se l’exèrcit alemany a la Xampanya darreria del 1914, fou atacat pel francès febrer i març del 1915, més per a obligar Alemanya a minvar la seva pressió al front rus que per a fer-la retrocedir cap a l’est Els francesos repetiren l’operació pel setembre següent i assoliren de recuperar alguns territoris de la regió Posteriorment 1916-17 hom restà gairebé paralitzat, a causa de la manca d’efectius Les hostilitats foren represes pel juliol del 1918, que l’exèrcit francès deturà l’assalt alemany anomenat de la pau Friedensturm Pel setembre del mateix any els francesos, ajudats pels…
batalla de Waterloo
Monument commemoratiu de la batalla de Waterloo: el turó del lleó
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 18 de juny de 1815, en una vasta planura prop de la ciutat de Waterloo (Brabant) entre l’exèrcit de Napoleó i les tropes aliades angloprussianes a les ordres del duc de Wellington.
Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics dels exèrcits que s'…
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici
batalla de Wad-Ras
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Wad-Ras, al Marroc, el 23 de març de 1860, en el curs de la guerra d’Àfrica, entre l’exèrcit expedicionari espanyol, que, dirigit per O’Donnell, avançava cap a Tànger, i els insurrectes rifenys que intentaven de barrar-li el pas.
La lluita fou aferrissada, i s’hi distingiren els voluntaris catalans, comandats pel general Prim La victòria espanyola provocà el signament de l’armistici i l’inici de les converses de pau que menaren al tractat de Tetuan
batalla de Vouillé
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 507 entre el rei franc Clodoveu I, catòlic, i el rei visigot arrià Alaric II.
Clodoveu, aliat amb el rei burgundi, Gundebald, vencé el visigot prop de Poitiers Alaric morí en el camp de batalla El resultat fou la desaparició del regne de Tolosa De llavors ençà els visigots dominaren només la Narbonesa
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit
batalla del Voló
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al Voló (Rosselló), el 30 d’abril i l’1 de maig de 1794, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’Estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjar el Voló.
La batalla, punt central de la Guerra Gran , invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat
batalla de Vittorio Veneto
Història
Militar
Batalla que tingué lloc prop d’aquesta ciutat entre les tropes italianes i les austríaques, del 24 d’octubre al 3 de novembre de 1918, al final de la Primera Guerra Mundial.
La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa
batalla de Vitòria
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de Vitòria, el 21 de juny de 1813, a les acaballes de la guerra contra Napoleó.
Les tropes franceses, comandades per Josep Bonaparte i el mariscal Jourdan, es retiraven cap a França, però foren escomeses i batudes per un exèrcit integrat per tropes britàniques, espanyoles i portugueses a les ordres de Wellington Aquesta derrota dels francesos, que fou seguida per la de San Marcial, significà la fi de la guerra