Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla de Br’ansk
Militar
Acció militar de la Segona Guerra Mundial en la qual s’enfrontaren enormes efectius alemanys i soviètics de l’1 al 20 d’octubre de 1941.
Les forces alemanyes, en una ofensiva en forma de tenalla que es tancà entorn de Br'ansk, feren presoners més de 200 000 soldats soviètics les unitats blindades alemanyes, comandades pel general Heinz Guderian, se situaren a 170 km de Moscou
batalla de Boyacá
Militar
Acció militar de la guerra d’independència del virregnat de Nova Granada (1819).
Les tropes de Simón Bolívar hi derrotaren l’exèrcit reialista del general Barreiro, quan aquest es dirigia a Bogotà Bolívar assegurà així la independència del virregnat
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
batalla de Bosworth Field
Història
Militar
Batalla que l’any 1485, a Bosworth Field (comtat de Leicester, Anglaterra), enfrontà Ricard III Plantagenet i Enric Tudor, i amb la qual finalitzà la guerra de les Dues Roses.
batalla de Borodino
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 1812 a la localitat de Borodino, prop de Moscou, que acabà amb la victòria de Napoleó en la seva campanya de Rússia (5-7 de setembre de 1812).
Fou el darrer intent d’Alexandre I i del seu nou generalíssim, Mikhail Illarionovič Kutuzov, per defensar Moscou
Boïl
Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
Foc de la Bisbal
Militar
Enfrontament que tingué lloc a la Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869, durant la revolta federalista, entre les tropes del governador militar de Girona i una força republicana de 2 000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.
Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal En caure presoner Caimó, i davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren
batalla de La Bicocca
Militar
Acció militar que tingué lloc a La Bicocca, població italiana de Llombardia, prop de Milà, en què els francesos i els suïssos foren vençuts pels imperials comandats per Pròsper Colonna i el marquès de Pescara el 1522.
Aquesta desfeta determinà la pèrdua del ducat de Milà per part dels francesos
batalla de Benevent
Història
Militar
Combat disputat prop de Benevent el 26 de febrer de 1266 entre els exèrcits conduïts per Manfred, rei de Sicília, i el rival suscitat contra ell pel papat, Carles d’Anjou; cavallers catalans combateren entre les forces del rei sicilià.
La derrota i la mort de Manfred lliuraren a Carles d’Anjou el regne de Sicília