Resultats de la cerca

Carles vencé, capturà i féu executar el seu oponent, fet que convertí en hereva la cosina d’aquest, Constança de Sicília , muller del futur Pere II de Catalunya-Aragó, i desembocà, anys després 1282, en la conquesta catalana de Sicília

Després de franquejar el Don, les tropes alemanyes, a les ordres de Von Paulus, atacaren la ciutat, defensada aferrissadament pels soviètics, comandats per Čujkov Els alemanys ocuparen algunes zones de la ciutat, però no aconseguiren de passar el Volga En contra del parer de Von Paulus, Hitler ordenà de continuar la batalla A la fi de novembre, les tropes soviètiques, dirigides per Rokosovskij i per Iremenko, atacaren i encerclaren les tropes de Von Paulus Fracassada una contraofensiva alemanya el mes de desembre, Von Paulus capitulà amb 100 000 homes 21 de gener de 1943 Aquest fet fou portat…

Les tropes espanyoles, que, comandades per Benito San Juan, havien pres posicions al coll de Somosierra per barrar la marxa de Napoleó cap a Madrid, foren batudes per les tropes franceses del general Senarmont La victòria dels francesos els deixà el pas franc a Madrid, on entraren el 2 de desembre

Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers independentistes fou…

La primera 1956 comportà una pràctica ocupació del desert 120 km de profunditat en tres dies per les columnes blindades comandades per Moshé Dayan Les forces de l’ONU restabliren 1956 les línies anteriors de l’armistici del 1949 La més espectacular 1967 portà les forces blindades israelianes fins al canal de Suez en l’anomenada guerra dels Sis Dies, territori que ocuparen fins el 1973, que un sobtat atac egipci obligà els israelians a retirar-se una vintena de quilòmetres a l’interior del Sinaí

L’expedició, formada a Barcelona, incloïa uns cossos de miquelets catalans atrets amb promeses per Alberoni L’expedició assolí inicialment força èxits juliol del 1718, però les potències signatàries de la pau, alarmades per la conquesta, l’any anterior, de Sardenya, formaren la Triple Aliança a la qual s’uní Àustria poc després i l’esquadra anglesa derrotà la filipista en aigües del cap Passero, desfeta que comportà la fi de l’expedició

Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina

És situat a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca Dels dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per la 135 Brigada Mixta de Carrabiners i després per la 144 Brigada Mixta 44 Divisió republicanes Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular 7 al 22 de novembre de 1938, per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre El XXII Cos d’Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs,…

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat Havien de seguir…