Resultats de la cerca

Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit 1921, primer ministre 1922-23 i ministre de defensa 1924-25 En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge

En la guerra civil, lluità amb els parlamentaris i es distingí a Marston Moor i a Irlanda Republicà sincer, criticà la dictadura de Cromwell i en produir-se la restauració visqué disset anys a l’exili De retorn a Anglaterra, conspirà contra el rei i fou decapitat La revolució del 1688 rehabilità la seva memòria

Germà de John Sherman Participà en la guerra de Califòrnia 1846 i el 1853 deixà l’exèrcit Es distingí a la guerra de Secessió i fou ascendit a general Entre moltes altres accions, dirigí l’ocupació de Carolina del Nord 1865 Fou comandant en cap de l’exèrcit dels EUA 1869-83

Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual continuà…

Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de aguas a las…

Governador general de Moçambic, explorà les regions situades entre Moçambic i Angola sobretot el 1877 i el 1885, amb l’objectiu de constituir una zona d’influència portuguesa des de l’Índic a l’Atlàntic Aquesta política fou frenada per l’actitud de la Gran Bretanya, que la considerava perjudicial a la seva pròpia expansió colonial Escriví Como eu atravessei a Àfrica 1880

Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès

Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs