Primer comte de Real (1599). Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars. Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant (succeí el seu germà Joaquim), cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya (1604-10). Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany (1609) per evitar atacs dels berberiscs. Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats (Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat). Es casà amb Maria Bou i Català, senyora de Millars.