Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
batalla d’Otumba
Història
Militar
Xoc armat entre les forces castellanes d’Hernán Cortés i les asteques que tingué lloc a la plana d’Otumba, Mèxic, el 7 de juliol de 1520.
Cortés, que fugia de Tenochtitlán després de la Nit Trista 30 de juny, fou obligat a presentar batalla per l’exèrcit asteca i tlaxcalteca Malgrat la superioritat numèrica dels indis, Cortés imposà la seva estratègia i desfeu l’exèrcit enemic
batalla d’Orpesa
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Orpesa (Plana Alta), a la darreria de juny del 1521, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers
, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts dels quals s’ofegaren a les séquies i a la mar Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard
batalla del cap Orlando
Història
Militar
Batalla naval entre les forces de Jaume II de Catalunya-Aragó i les del seu germà, Frederic I de Sicília, davant el cap Orlando, a la costa nord de Sicília, el 4 de juliol de 1299.
L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya
batalla d’Oriola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Oriola (Baix Segura) el 30 d’agost de 1521 entre l’exèrcit agermanat de la ciutat (uns 3 000 homes) ajudat per 2 000 homes de Xàtiva comandats per fra Miquel Garcia i 18 banderes d’Alcoi —un total de 7 000 homes— i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell ajudat pel marquès de Los Vélez, l’almirall Alfons de Cardona i el seu fill Sanç amb cavallers i uns 5 000 infants, més uns 120 homes de cavall de la governació i 300 peons d’Oriola que no es volgueren agermanar.
en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva
Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic
Militar
Organisme, amb seu a Bangkok, creat pel tractat militar de defensa signat a Manila el 8 de setembre de 1954 per Austràlia, els EUA, les Filipines, França, la Gran Bretanya, Nova Zelanda, Pakistan —se’n retirà el 1972— i Tailàndia per oposar-se a les activitats militars de la República Popular de la Xina.
Contràriament a l’OTAN, no disposava de forces permanents Fou dissolt el 1977, en millorar les relacions dels EUA amb la Xina
batalla d’Ordal
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Ordal (Alt Penedès), el 9 de setembre de 1813, entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord
batalla d’Olmedo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Olmedo (Castella la Vella) el 19 de maig de 1445, entre les forces d’Álvaro de Luna i el rei Joan II de Castella, i les de la lliga de nobles i els seus aliats, els infants d’Aragó Enric i Joan (el futur Joan II de Catalunya-Aragó).
La batalla sorgí inopinadament a partir d’una escaramussa i significà la victòria d’Álvaro de Luna L’infant Enric d’Aragó, ferit de mort, i el seu germà Joan hagueren de fugir a Aragó
Esteve Rodríguez i Miró
Militar
Militar.
Intervingué en la campanya de Portugal de 1762-63 i posteriorment fou destinat a la Nova Espanya, on arribà el 1767 Anà a Louisiana amb el grau de tinent coronel com a ajudant de camp de Bernardo Gálvez en la campanya militar contra els anglesos, durant el període de domini espanyol sobre l’antiga colònia francesa A petició de Gálvez, aleshores governador, esdevingué, el 1785, governador interí de Louisiana, càrrec que, tres anys més tard, revalidà quan aquest morí Exercí en el càrrec durant deu anys considerat tolerant i liberal, impedí l’establiment de la Inquisició i es guanyà el favor de…
Josep Esteve Roca i Comas
Militar
Agronomia
Militar i polític.
Arribà a Santo Domingo el 1820 Ingressà a la Guardia Forestal Guardia Nacional des del 1829 i participà en la guerra contra Haití El 1844 fou un dels signants de l’acta d’independència de la República Dominicana, el govern de la qual el nomenà general de brigada i l’envià a Washington per tal de pactar una annexió als EUA No aconseguí cap acord, i per encàrrec del govern dominicà, preparà els treballs de reannexió a Espanya 1861 Comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica, fou confirmat en el càrrec de general de brigada a l’exèrcit espanyol Tornà a la República Dominicana i fou nomenat…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…