Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Antoni Cornell i Ferraz
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801
José María Córdoba
Història
Militar
Militar independentista colombià.
El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat
Romeu de Corbera
Història
Militar
Almirall de l’armada de Martí l’Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa.
El 1412 fou designat com un dels quatre viceregents enviats pel nou rei Ferran d’Antequera a Sicília per pacificar l’illa el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics Defensà i pacificà Sícília àdhuc a compte de l’orde 1413 El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya hagué de lluitar contra l’armada genovesa i la vencé prop de Pisa 1421 Del setge de Marsella 1423 s’endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València El 1429 fou nomenat…
Juan Contreras y San Román
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de Cartagena 14…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció francesa a Mèxic…
Ferran Comes
Història
Militar
Militar.
Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara
Andreu Avel·lí Comerma i Batalla

Andreu Avel·lí Comerma i Batalla
© Fototeca.cat
Militar
Enginyer naval.
Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873
Climent de Coma
Militar
Política
Polític i militar carlí.
Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat
Josep Maria Colubí i Gomila
Història
Militar
Mariscal de camp.
Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra
Samuel Colt
Militar
Coronel nord-americà inventor i fabricant del revòlver del seu nom.
El 1835 obtingué la patent de fabricació d’una pistola de cilindre giratori de sis recambres El cilindre voltava en muntar el percussor i una de les recambres s’esqueia darrera el canó, a punt de disparar Dos anys més tard construí una carrabina de les mateixes característiques, que fou adoptada per algunes forces de cavalleria en les guerres contra els indis nord-americans El revòlver Colt pràcticament no ha sofert modificacions i hom continua fabricant-lo encara avui