Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Cipriano Castro
Història
Militar
Militar i polític veneçolà.
Cap de l’exèrcit de Tachira, envaí Caracas 1899 amb les seves forces i assumí la presidència de la república Governà dictatorialment Hagué de fer cara al blocatge dels ports del país per part de les armades de Gran Bretanya i d’Alemanya, que reclamaven el pagament de deutes endarrerits Fou enderrocat per Juan Vicente Gómez, que el suplantà 1908
Carlos Castillo Armas
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia
Francisco del Castillo
Història
Militar
Militar.
Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16
Ramón Castilla
Història
Militar
Militar i polític peruà.
Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860
Humberto de Allencar Castelo Branco
Història
Militar
Militar i polític brasiler.
Arribà al grau de mariscal i fou cap de l’estat major President de la República 1964 després del cop militar que enderrocà João Goulart, dugué a terme una forta repressió contra l’oposició i féu aprovar una nova constitució El 1967 fou substituït per Costa e Silva Morí en un accident d’aviació
Enric Castelnau i Satgé
Història
Militar
Militar.
Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870
Lluís de Castellví i Vilallonga
Història
Militar
Militar.
Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…
Joan Castells i Montlleó
Història
Militar
Militar.
Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII