Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
fusell submarí
Esport
Militar
Fusell usat per a la pesca esportiva subaquàtica, el qual consta d’un canó llarg i un dispositiu per a disparar; llança arpons a grans velocitats, units a l’arma amb un cordill, generalment de niló.
fusell
Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
fumereta
Militar
Petita peça de ferro en forma de xemeneia que anava cargolada sobre la recambra de les armes de percussió, pel forat de la qual es transmetia el foc del pistó que era col·locat a sobre.
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva