Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
llançagranades
Militar
Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, ja sia anticarros o contra persones.
En la seva forma d’arma, consisteix en un tub que, recolzat sobre l’espatlla, dispara un projectil coet Existeixen també llançagranades automàtics incorporats als helicòpters d’atac En la forma de dispositiu, és constituït per un petit llançador acoblat a la boca d’un fusell
llançafum
Militar
Aparell, instal·lat a bord dels vaixells i dels avions de guerra, que serveix per a emetre cortines de fum.
Bàsicament consisteix en un dipòsit que conté fumigen, amb un tub per on s’injecta aire a pressió i un altre tub, a l’extrem contrari, per on surt l’aerosol
llançacoets
Militar
Arma, semblant al canó, que engega projectils de coet.
Bàsicament consta d’un tub o canó, que fa de guia i pot ésser apuntat, amb un sistema elèctric que encén la càrrega propulsora del coet i dispara els projectils en una cadència molt ràpida Acostuma a tenir incorporat un sistema de mira infraroig o làser El calibre dels projectils és considerablement variable en els primers atenyia 45 mm, i actualment hom fabrica llançacoets múltiples de 227 mm El seu radi d’acció pot abastar fins a 30 km en els més moderns El perfeccionament progressiu d’aquesta arma ha permès de superar la seva imprecisió inicial
llançabombes
Militar
Aparell muntat als avions bombarders i caça-bombarders i destinat a llançar bombes.
Bé que els primers consistien en caixes metàlliques que s’obrien cap enfora des de l’interior del buc i en les quals anaven suspeses les bombes, modernament són aparells installats sota les ales o el buc i hi sostenen les bombes horitzontalment, fins que són amollades
limes
Història
Militar
Nom llatí que significava ‘camí’ i designava, al començament de l’edat imperial, un camí militar fortificat, una línia flanquejada d’elements defensius que s’estenien al llarg de centenars de quilòmetres.
En alguns casos, però, només designà unes fortificacions situades en els llocs més fàcilment expugnables dels territoris fronterers, les quals podien servir també de línies d’atac per a ajudar les incursions de l’exèrcit romà en terreny enemic Construïts sota el regnat dels diversos emperadors sobretot pels Flavis, Trajà i Adrià, els limes foren un puntal per a la defensa de l’imperi davant les invasions dels bàrbars
liddita
Militar
Explosiu constituït per una mescla d’àcid pícric amb el 10% de nitrobenzè i el 3% de vaselina.
És emprada en bombes d’aviació i torpedes
quilotona
Física
Militar
Unitat de mesura de l’energia explosiva de les bombes nuclears, equivalent a l’energia despresa en l’explosió de mil tones de TNT.
intendència
Militar
Cos i servei dels exèrcits encarregat del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes, així com d’administrar els cabals i dur a terme els pagaments (sous, adquisicions, etc).
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…