Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
imaginària
Militar
Guàrdia que no fa servei, però que està a punt de fer-ne en cas de necessitat.
haloxilina
Militar
Explosiu constituït per una mescla de carbó, nitrat potàssic i ferrocianur potàssic i una matèria inerta.
Actualment en desús, és substituït per explosius de més potència
gumia
Militar
Daga llarga i corbada amb el tall a la part còncava propera a l’empunyadura, usada pels moros.
guerrilla
Militar
Lluita armada irregular de grups de paisans contra l’opressor, sigui un exèrcit ocupant o el mateix poder constituït.
La guerrilla té regles pròpies, basades en la preferència per l’emboscada, el coneixement del terreny preferentment accidentat, la rapidesa de dispersió i de concentració de forces, la complicitat del paisanatge, la solidaritat del grup i una comunitat d’objectius que, com a element de cohesió, són l’equivalent de la disciplina de l’exèrcit regular La guerrilla, lluita nacional i popular per excellència, sol anar acompanyada de reivindicacions socials Són teòrics de la guerrilla Mao Zedong i Ernesto Che Guevara
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a…
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a Grècia i Mart a…
guarnició
Militar
Tropes aquarterades en una població, plaça forta, etc.
En el passat, era el nom que rebien les tropes encarregades de la defensa d’una plaça forta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina