Resultats de la cerca

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a…

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el…

Proveït sovint de sensors, és especialment adequat per a la defensa antimíssils

Un reduït grup de texans 188 soldats, manats pel coronel William Barett Travis, feu front a les tropes mexicanes 2400 soldats de Santa Anna fins que fou totalment anihilat

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels…

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

Inclou els equips de pertorbació i els d’antipertorbació

Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó