Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Francesc Xavier Azpiroz
Història
Militar
Militar.
Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont
Fidel Dávila Arrondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila
Manuel Freire de Andrade
Història
Militar
Militar andalús.
Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució
Enver Paixà
Història
Militar
Política
General i polític turc.
Fou una figura discutida entre els períodes de la jove revolució turca i el collapse de l’imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial Obligà el soldà AbdülhamitII a posar en vigor la constitució del 1876 El 1909 féu avortar un cop contrarevolucionari i deposà el soldà Ministre de la guerra, el 1914 atacà Odessa i Sebastopol, i el 1920 obligà Rússia a evacuar Armènia Es relacionà amb els bolxevics, els quals l’enviaren al Turquestan per tal de pacificar una revolta, però es posà a favor d’aquesta revolta, i morí en la lluita
Jefferson Davis
Història
Militar
Política
Militar i polític nord-americà.
Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881
Josep Carratalà
Història
Militar
Militar i polític.
En començar la Guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina Es destacà durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel Féu la campanya d’Amèrica contra els independentistes, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho 1824 De tornada a la Península, lluità contra els apostòlics a la Guerra dels Malcontents i contra els carlins al País Basc Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València 1835, Múrcia i Castella la Nova, i ministre de la guerra el 1837
José Enrique Varela e Iglesias
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando
Maxime Weygand
Història
Militar
Militar francès.
Collaborador del mariscal Foch en la Primera Guerra Mundial, lluità a Polònia contra els russos 1920 Cap del centre d’alts estudis militars i de l’estat major, deixà el servei l’any 1935, però s’hi reincorporà en començar la Segona Guerra Mundial i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit francès Ministre de defensa del govern Pétain i governador militar d’Algèria 1941, fou empresonat pels alemanys 1942-45 És autor d’una Histoire de l’armée française 1938 i de les seves Mémoires 1953-57
Alfonso Ferrero La Marmora
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma
Carlos María de Alvear
Història
Militar
Militar i polític argentí.
En la lluita per la independència del seu país presidí 1813 l’assemblea constituent i ocupà Montevideo 1814 Al gener del 1815 es féu càrrec de la direcció del govern, però fou enderrocat al cap de tres mesos i hagué d’emigrar al Brasil 1820 Més tard fou ambaixador als EUA 1823 intervingué en la lluita contra el Brasil 1826-27 i fou ministre de la guerra 1828-29 fins a la seva expulsió del país per Juan Manuel de Rosas El 1838 ocupà una altra vegada el càrrec d’ambaixador als EUA
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina