Resultats de la cerca
Es mostren 2995 resultats
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Cristòfor Lledó i Carreres
Història
Militar
Política
Militar i polític.
El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns
Leopoldo Fortunato Galtieri
Militar
Militar i polític argentí.
Cap de l’estat major de l’exèrcit de terra 1975-79, participà en el cop d’estat del 1976 El 1981 substituí Roberto Viola com a cap de la junta militar La ràpida derrota en la guerra de les Malvines o Falkland del 1982, provocà la seva dimissió el mateix any Jutjat i condemnat per diverses causes relacionades amb aquesta guerra, i posteriorment acusat de dirigir un camp de concentració per a opositors a Rosario, el 1990 fou indultat per Carlos Saúl Menem, però més tard s’obriren noves causes judicials contra la seva actuació durant la dictadura i fou posat sota arrest domiciliari
Yitzhak Rabin
Yitzhak Rabin
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar israelià.
Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud presidit per IŠamir…
Francesc de Tamarit i de Rifà
Història
Militar
Militar i polític.
Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Claude-Louis-Héctor de Villars
Militar
Primer duc de Villars (1705).
Militar francès Fou un dels millors generals de Lluís XIV, que el féu mariscal de França 1733 Participà en la guerra de Successió espanyola, en la qual obtingué les victòries de Friedlingen 1702, Höchstadt 1703 i Denain 1712, i fou derrotat a Blenheim 1704 i Malplaquet 1709 Reprimí la revolta dels camisards 1705 Fou plenipotenciari a Rastatt Participà també en la guerra de successió polonesa 1733 Fou creat par de França 1710 i gran d’Espanya
Íñigo de Villarroel i Peláez
Història
Militar
Militar.
Germà d’Antoni de Villarroel i Peláez Inicià la carrera militar al costat del seu pare, Cristóbal de Villarroel y Ruiz de Alarcón, i combaté a Catalunya contra els francesos 1694-97 S'establí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia Desconfiada 1700 El 1703 fou destinat a Andalusia Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia
Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni de Villarroel i Peláez
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…
Foulques de Villaret
Història
Militar
Cristianisme
Militar i eclesiàstic provençal.
Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina