Resultats de la cerca

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…

Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel

Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona

Intervingué en les campanyes napoleòniques, especialment a Austerlitz i a Jena, i fou el braç executor de la política espanyola de Napoleó, que li oferí la corona de Nàpols 1801-15 Havent dirigit la retirada en la campanya de Rússia, pensà de pactar amb els aliats i rompre amb Napoleó, però no hi reeixí, cosa que l’obligà a sostenir-lo durant la guerra dels Cent Dies En un intent per recobrar els seus dominis amb un exèrcit reduït, fou capturat a Calàbria i afusellat

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

Pretor el 143 aC, fou enviat contra els lusitans rebels Cònsol el 146 aC, tingué el comandament de la guerra contra les ciutats gregues i destruí la Lliga Aquea, comandada per Dieu i Critolan Saquejà Corint i altres ciutats i portà a Roma nombroses obres d’art gregues

El 1704 formà part de l’expedició anglocatalana que conquerí Gibraltar El 1705 era al Principat, fent propaganda de la causa austriacista amb una gran audàcia Tornà a Gibraltar i formà part de l’expedició que desembarcà al País Valencià Morí en la defensa de Barcelona, el darrer dia

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn