Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ànima
Militar
Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud
escopeta

Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…
carrabina
Militar
Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir
tanca
Militar
Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria, com ara els canons i els morters.
La tanca és constituïda, generalment, per un bloc prismàtic, anomenat falca , travessat transversalment per un forat del mateix diàmetre que l’ànima del canó els eixos d’ambdós coincideixen quan la tanca és oberta i la part no foradada del bloc obtura l’ànima en accionar-lo transversalment al canó tanca de falca o per mitjà d’un bloc proveït d’una rosca de filets de pas molt petit que és enroscat a la part posterior de la cambra on és collocat el projectil tanca de cargol
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i…
balistita
Astronomia
Militar
Pólvora sense fum constituïda per nitroglicerina i nitrocel·lulosa aproximadament en parts iguals.
És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888
rascador
Militar
Instrument amb el qual hom netejava l’ànima del canó de les armes de foc.