Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bala roja
Militar
Bala de canó, que hom escalfava al foc i, roent, era emprada per a produir incendis en els vaixells i les poblacions.
Quan no havia adquirit prou temperatura o arribava a l’objectiu amb poca velocitat i, per tant, no produïa els efectes desitjats, era anomenada bala freda
càrrega buida
Militar
Artifici aconseguit en col·locar la càrrega explosiva d’una granada al voltant d’una superfície cònica, que té la cúspide adreçada a la part posterior del projectil.
Les forces d’explosió actuen perpendicularment a aquesta superfície, amb una resultant en el sentit cúspide-base de gran potència perforant És emprat essencialment contra materials blindats i fortificacions Hom la llança mitjançant granades o coets amb poca velocitat inicial, i també amb els canons dels tancs, quan aquests lluiten entre si Fou emprada per primera vegada a la Segona Guerra Mundial
campanya de Sicília
Militar
Conjunt d’operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l’illa (10 de juliol — 17 d’agost de 1943).
Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
Cayetano Antillón Novar
Història
Militar
Militar aragonès.
Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…
trabuc
Militar
Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada per tal d’escampar molts projectils a poca distància.
escaramussa
Militar
Combat aïllat entre destacaments o efectius de poca entitat que es troben d’improvís, anant a la descoberta, en una operació de reconeixement, etc.
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de…
bombardeig rasant
Militar
Bombardeig aeri efectuat volant a poca alçada —i generalment després d’una aproximació feta també en vol rasant— contra objectius difícils d’atacar des de més amunt.
Hom hi sol recórrer quan cal llançar bombes de napalm, bombes amb paracaigudes de frenat i en els casos de bombardeig de rebot les bombardes reboten en terra abans d’esclatar